Continua la destrucció d'ocupació

En un primer apartat d'aquest article enumeraré les dades de l'atur recollides en l'enquesta de població activa (EPA) del segon trimestre del 2012 i en un segon apartat faré una valoració d'aquestes dades.

A continuació podem veure quina ha estat l'evolució de l'atur segons l'EPA a l'Estat espanyol, a Catalunya i a la província de Tarragona (1) en el segon trimestre de l'any.

- Estat espanyol:

El nombre d'aturats/des s'ha situat en 5.693.100 persones, el que suposa  un increment de 53.500 persones respecte al primer trimestre. En quant a la taxa d'atur aquesta s'ha situat en un 24,6% de la població activa, el que suposa un increment de 19 centenes respecte a l’anterior trimestre.

Pel que fa a la variació interanual l'atur ha augmentat en  859.400 persones respecte al segon semestre del 2011 i la taxa d'atur ha passat del 20,9% al 24,6%.    

- Catalunya:

El nombre d'aturats/des s'ha situat en 821.600 persones, el que suposa  una disminució de 15.300 persones respecte al primer trimestre. En quant a la taxa d'atur aquesta s'ha situat en un 22% de la població activa, el que suposa una disminució de 20 centenes respecte a l’anterior trimestre.

Pel que fa a la variació interanual l'atur ha augmentat en 130.700 persones respecte al segon semestre del 2011 i la taxa d'atur ha passat del 18,1% al 22%.  

- Tarragona (província):

El nombre d'aturats/des s'ha situat en 89.500 persones, el que suposa  una disminució de 8.700 persones respecte al primer trimestre. En quant a la taxa d'atur aquesta s'ha situat en un 21,5% de la població activa, el que suposa  una disminució de 2,1 punts respecte a l’anterior trimestre.

Pel que fa a la variació interanual l'atur ha augmentat en 11.700 persones respecte al segon semestre del 2011 i la taxa d'atur ha passat del 18,4% al 21,5%.   

Valoració: 

De l'EPA del segon trimestre podem destacar que les dades de l'atur no són gens esperançadores ja que al conjunt de l'estat el percentatge de persones aturades arriba gairebé al 25%, és a dir, que prompte tindrem una de cada quatre persones aturades a nivell estatal. A Catalunya i a la província de Tarragona les dades estan uns punts per sota de les dades estatals però també augmenten respecte al segon semestre de l'any anterior (dades interanuals) un 3'9% i un 3,1% respectivament. Cal esmentar que a Catalunya i Tarragona hi ha una millora respecte a les dades del primer trimestre de l’any, no així a l'Estat, com a conseqüència directa de l'augment de les contractacions degut a l'arribada de la temporada estival. Si més no la majoria dels nous contractes realitzats durant aquest mes són contractes temporals, és a dir, una contractació precària (2) amb unes condicions laborals que deixen molt que desitjar i que les darreres reformes laborals (3), tant la del PP com la del PSOE, només fan que potenciar amb una normativa laboral molt desfavorable per als interessos de les classes treballadores.

Aquestes dades de desocupació, junt a l'augment del nombre de famílies que tenen tots els seus membres a l'atur, junt a una taxa d'atur juvenil de més del 50%, junt a  la retallada de les prestacions per desocupació i junt a tot un seguit de retallades de drets socials i laborals que els diferents governs centrals i autonòmics vénen aplicant, conformen un context de continu empobriment de la societat (4) on les classes treballadores estant perdent gran part dels seus drets conquerits històricament.   
En esta situació cal un canvi de direcció en la política econòmica i social actual que ens porti a la generació d'ocupació mitjançant una inversió pública (5) continuada i planificada, que combini les polítiques industrials amb les polítiques actives d'ocupació dins d'un marc normatiu favorable a les classes populars i on les polítiques socials tinguin un pes predominant. Per això cal impulsar un procés de mobilització continuada en el temps, el més massiu possible, que utilitzi tots els instruments de pressió que tingui al seu abast, tals com manifestacions, tancaments, ocupacions, marxes, vagues, etc. que hi haurà que anar utilitzant combinadament segons la situació i que potenciar-los. 

1) Les dades utilitzades en aquest article han estat obtingudes de l'Enquesta de Població Activa del segon semestre del 2012 recopilats en l’IDESCAT. 

(2) Veure l'article “Conseqüències de la precarització laboral per a les classes populars” 

(3) Veure l’article “La darrera reforma laboral: un atac frontal a la classe treballadora” 

(4) Veure l’article “L’empobriment continu de la majoria de la societat”

(5) Mitjançant una reforma fiscal progressiva i la persecució del frau fiscal, l'evasió de capitals i la corrupció hi hauria finançament suficient per aquest canvi de model. 

Sense treva amb la cooperació per al desenvolupament

A data de 4 de Gener de 2012 vaig publicar un article sobre les retallades en cooperació al desenvolupament el qual reprodueixo integrament  sota aquestes línies ja que més de mig any després crec que és de màxima actualitat. Per una banda, com ja apuntava a l’article, perquè la retallada dels fons destinats per a la cooperació al desenvolupament ha arribat a un 83% en dos anys, retallades a les que hi ha que sumar els impagaments de 700 milions d’euros amb les entitats socials (1); i que tot plegat suposa un incomplint dels compromisos adquirits pel govern. Per altra banda,  perquè s'ha anul.lat la convocatòria de subvencions a les ONGD la qual es va obrir al Març i que estava dotada amb dos milions d'euros; però immoralment es mante la convocatòria ACC10 per iniciatives empresarials (2). I finalment perquè es reafirma la visió del govern català envers la cooperació al desenvolupament: una visió assistencial, de caritat i afavoridora dels negocis privats.

A continuació l’esmenta’t article:

Amb l'excusa de la crisi el Govern Català vol enterrar la cooperació per al desenvolupament

Amb una retallada del 55% en el pressupost del 2011 (passant de 49 a 22 milions), un expedient de regulació d’ocupació que afecta a 42 persones treballadores de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (incloent a dones embarassades i d’altres de baixa per maternitat) i amb una previsible disminució d’un 30% per al 2012, el Govern Català haurà ensorrat en dos anys la voluntat de contribuir des de Catalunya al compliment dels compromisos aprovats al 2001 amb la Llei de cooperació. Uns compromisos que comportaven destinar el 0’7% del producte interior brut al desenvolupament dels pobles empobrits. Així doncs, aquestes retallades posen en risc molts programes i línies d'acció engegades els darrers anys. Cal matisar que tot i haver avançat en aquesta línia les inversions de l’anterior govern mai van ser suficients ni complidores dels compromisos adquirits. 

Així mateix, aquestes retallades en la solidaritat no es donen tan sols a Catalunya sinó que a la resta de l’Estat espanyol també es realitzen de forma desmesurada. Dos exemples molt significatius són: el País Valencià, on en tres anys s'ha reduït fins a un 78,4% les partides destinades a cooperació, la qual cosa significa que el percentatge dels pressupostos destinat a aquesta partida se situa en un miserable 0,09%; i Castella La Manxa, on la seva presidenta va proposar eliminar per complet la partida pressupostària destinada a cooperació pel 2012.

Vídeo: "El Show de la Cooperación española

Tornant a Catalunya cal destacar que, a més a més, el Govern de la Generalitat promociona, a través de la Llei d'acompanyament als Pressupostos, la participació privada en aquest sector en detriment de les ONG ja que aquesta llei inclou una esmena perquè les entitats amb ànim de lucre puguin ser receptores de fons públics de la solidaritat.

Però, tot i això, tal volta algú es pot preguntar el per què d’aquests ajuts oficials al desenvolupament, i més en aquests temps de crisis. Doncs be, per una banda perquè són compromisos internacionals que fa més de 30 anys que s’han adquirit en el marc de les Nacions Unides i, per altra banda (la qual crec que és la raó principal) perquè és una qüestió de justícia envers dels pobles empobrits. Empobrits molts cops per l’espoli dels seus recursos per part de les potencies occidentals ja sigui directament o través de les seves multinacionals. Per això la cooperació per al desenvolupament és una qüestió de reparació, de restitució davant els deutes socials, ecològics i culturals que al llarg de la historia s'han contret amb els pobles de l’anomena’t Sud.

Així mateix, cal destacar que aquestes retallades aprofundiran en les desigualtats ja que no es podran atendre a milers de persones d’aquí i d’arreu, així com que suposaran una disminució de les accions de sensibilització i conscienciació de la ciutadania en el perquè d’aquestes necessitats i la funció de la cooperació per al desenvolupament.

 
Així doncs, la situació de pobresa i desigualtat exigeix, ara més que mai, no només mantenir sinó augmentar uns pressupostos que mai van ser suficients per atendre les necessitats socials a Catalunya o els compromisos de cooperació internacional. I, en aquest sentit, no val l’excusa de que no hi ha diners ja que si és combatria el frau fiscal massiu existent a Catalunya i a la resta de l’Estat espanyol hi hauria diners de sobra. (Les organitzacions professionals d'inspectors d'Hisenda xifren l'economia submergida a l’Estat espanyol en més de 240.000 milions d'euros).

Per tant, aquestes retallades són inacceptables, al igual que ho són les que es practiquen en drets socials adquirits i guanyats (que no atorgats)  com la sanitat i la educació. Per això cal mobilitzar-se i organitzar-se per exigir la reversió d’aquestes polítiques antisocials.

 (1)   Veure la Carta oberta al president Mas de la Federació Catalana de ONG per al Desenvolupament
 (2) Veure la noticia sobre l'anulació de les subvencions punxant aquí

Tarragona planta cara a les retallades

Aquest passat 19 de Juliol la manifestació contra el nou paquet de retallades del govern central va ser tot un èxit. La mobilització convocada per la Plataforma en Defensa dels Drets Públics (PDDP) i l’Assemblea 15M de Tarragona va ser masiva ja que milers de persones van participar-hi.

A les 19:30 la marxa havia de començar des de la Plaça Imperial Tarraco però una hora abans 3 columnes amb desenes de persones van començar ja a caminar cap a la Plaça. La primera i més nombrosa de les columnes va ser la que venia des dels barris de Ponent i les altres dos baixaven del Barri de Sant Pere i Sant Pau i des de l’Hospital Joan XXIII respectivament. Les tres columnes, organitzades les dues primeres per les assemblees dels barris i l’altra pels treballadors i treballadores de l’Hospital, van estar molt animades des de l’inici, van tallar carreteres com la N-340 entre moltes altres i van cantar consignes contra l’estafa de la crisi, contra les retallades estatals i autonòmiques i demanant la dimissió del govern.

 

Així mateix, quan les columnes van arribar a la Plaça Imperial Tarraco ja es tenia la sensació de que la manifestació seria massiva, cosa que només vam començar a caminar es va constatar amb la visió de milers de persones reivindicant els seus drets socials i laborals pels carrers de la ciutat. Tot seguit i després de realitzar un recorregut pels carrers més cèntrics la multitud va arribar a la Plaça de la Font on es va llegir un manifest per part d’un representant de la Federació d’Associacions de Veïns de Tarragona, el qual després va donar pas a diversos parlaments breus per part de representants dels sindicats, del 15M i d’altres moviments socials de la ciutat. Entre mig dels parlaments la multitud no parava de cridar consignes exigint un altra Vaga General i declarant que no és una crisi sinó que és capitalisme.

Referent a les intervencions que es van fer m’agradaria destacar molt breument tres aspectes que considero importants. El primer la crítica que es va fer a l’oportunisme d’alguns partits i les seves joventuts en aprofitar el treball de la PDDP i del 15M per a visualitzar-se quan alguns d’ells, fem memòria, són responsables de retallades i imposicions tan greus com la reforma de la constitució que va instaurar l’obligació del pagament del deute, la reforma de les pensions i una reforma laboral regressiva que precaritzava encara més les condicions laborals de la classe treballadora, entre d’altres retallades. En aquest sentit trobo molt oportuna aquesta crítica. El segon punt a destacar es el de la crida que es va fer a radicalitzar la resposta en el sentit d’obrir un procés de mobilització continuada el més massiva possible que utilitzi instruments com el d’una Vaga General (si cal de varis dies, que caldrà)  com un mitja, no com un fi, per a la contestació a les mesures antisocials que imposa el govern central i també l’autonòmic. I, finalment, el tercer aspecte a destacar és el de la crida a la necessitat d’ampliar l’autoorganització social a través d’un entramat d’associacions, casals, ateneus, etc. que és combinin amb el moviment obrer i veïnal, als quals hi ha que revitalitzar. I per això fa falta prendre consciencia primer i després es necessari el compromís militant de molta més gent, és a dir, la implicació decidida en la lluita pels nostres drets socials i laborals i per un canvi de model de societat. En aquest sentit és molt important l’autoorganització veïnal a través d’assemblees de barri i és per això que a Tarragona cal destacar la nova dinàmica d’assemblees de barri que primer St. Pere i St. Pau i després Camp Clar/Torreforta s’ha encetat. Un procés assembleari que cal ampliar a la resta de barris de la ciutat i que els sindicats han de promoure en els centres de treball.                    

La solidaritat és el camí

Des de finals de Maig els miners i mineres del carbó sostenen un admirable pols amb el govern central per la retallada d’un 64% en les partides pressupostaries destinades a la mineria, retallada que condemna al sector al tancament de la major part de la seva activitat i que suposa l’incompliment del que s’havia pactat al Pla Nacional de Reserva Estratègica del Carbó 2006-2012. Situació que suposa la continuació del procés de desindustrialització que des de fa dècades s’està imposant a l’Estat a favor d’una economia basada en el sector serveis on abunda el treball precari (1).   

Aquesta lluita sostinguda en el temps que es va  iniciar el 23 de Maig combina diferents accions de pressió. En aquest sentit el sector esta en vaga indefinida des del dia 30 de Maig, ha realitzat una manifestació conjunta a Madrid, hi ha diversos tancaments en les mines que ja porten setmanes, s’han tallat multitud de carreteres i s’està realitzant la Marxa Negra que després de 19 etapes arriba aquest dimecres dia 11 de Juliol a Madrid. Una marxa que esta rebent la solidaritat de gran multitud de persones treballadores per allà on passa ja que aquesta lluita s’està convertint en un símbol de totes les altres lluites.

Així mateix, aquesta contesa en defensa dels seus llocs de treball, és a dir, del seu medi de vida i el de les seves famílies esta sent un exemple clar i contundent de lluita obrera que els mitjans de (des)informació estan tergiversant, mentint, manipulant, enganyant o simplement ocultant (2) a la població per a que no condeixi l'exemple en la defensa de la resta de drets socials i laborals que el Govern i els seus amos ens estan robant retallada rere retallada. Però hi ha que senyalar que aquesta lluita per una reivindicació laboral concreta està arrossegant a cada pas que s’apropa a Madrid tot un seguit de solidaritats d’altres lluites i reivindicacions, així com un cúmul de ràbia i insatisfacció per la situació actual. Així aquesta reivindicació es pot convertir en la punta de llança d'una lluita pel treball, per la dignitat i per la justícia social.      

En aquest sentit comentar que l’arribada de la Marxa Negra coincideix en el temps amb algunes de les imposicions que comporta i comportarà el rescat (3). Entre aquestes mesures imposades per la Troika (FMI, Banc Central Europeu i Comissió Europea), que haurà de complir l’Estat espanyol per obtenir el suposat rescat i per aconseguir retardar un any el compliment de l'objectiu del dèficit del 3%, tenim: una pujada de l’IVA imminent,  retallades en les condicions laborals dels empleats públics, la disminució de les prestacions per desocupació, l'avançament de la reforma de les pensions, l'eliminació de la desgravació per la compra de l'habitatge habitual i la rebaixa de les cotitzacions de les empreses a la Seguretat Social. Així doncs, la gran majoria d’aquest “paquet de mesures d’ajust”, és a dir, de retallades, suposarà aprofundir en el continu empobriment de la majoria de la societat (4) i en la pèrdua de drets socials i laborals conquerits a base de lluites socials. Lluites que com les dels miners, en defensa de centenars de llocs de treball dels que depenen milers de famílies, no han d’aturar-se sinó que han de servir per aconseguir la reconversió ecològica del sector industrial començant per la utilització dels milers de milions d’euros dels fons per a la mineria que han estat malversats i que haurien de ser gestionats democràticament per els propis treballad@rs.      

Finalment comentar que en un context amb uns nivells d’atur desbordants, en el que s’apliquen i imposen contínues retallades generalitzades en els drets socials i laborals que encara aprofundeixen més en la crisi, la  lluita minera és decisiva ja que marca el camí a seguir per la seva contundència, voluntat i decisió; i que, per tant, ens hem de solidaritzar amb la seva causa i, alhora, adonar-nos que l’únic camí contra les retallades és el de teixir ponts entre les diferents lluites socials i laborals, és a dir, recuperar la consciència de classe i de lluita obrera.           

(1)     Veure l'article “Conseqüències de la precarització laboral per a les classes populars”

(2)     Veure la portada del ABC del dissabte 7 de Juliol on es manipula la informació al ometre que la nena ferida va ser per un projectil de la policia i on se qualifica de guerra la lluita per la defensa dels llocs de treball en la mineria.

(3)      Veure l’article: “El Govern de Rajoy menteix i ens porta cap a la ruïna” per aprofundir sobre el rescat a la banca.

(4)     Més informació en l'article “L'empobriment continu de la majoria de la societat”.

Baixa l'atur: il·lusió estiuenca

En un primer apartat d'aquest article enumero les dades objectives de l'atur registrat durant el mes de Juny i en un segon apartat faig una valoració d'aquestes dades.

A continuació podem veure quina ha estat l'evolució de l'atur registrat a l'Estat espanyol, a Catalunya i a la província de Tarragona (1).

- Estat espanyol:

El nombre d'aturats registrats en les Oficines dels Serveis Públics d'Ocupació, en finalitzar el mes de Juny, ha baixat a Espanya en 98.853 persones en relació amb el mes anterior. En valors relatius, la reducció de l'atur és d'un 2,10%. D'aquesta forma l'atur registrat s'ha situat en 4.615.269.
Al Juny de 2011 la desocupació va baixar en 67.858 (1,62%) aturats respecte al mes anterior. D'altra banda, des de Juny de 2011, l'atur s'ha incrementat en 493.468 persones (11,97%).

- Catalunya:

El nombre d'aturats registrats en les Oficines dels Serveis Públics d'Ocupació, en finalitzar el mes de Juny, ha baixat a Catalunya en 15.356 persones en relació amb el mes anterior. En valors relatius, la reducció de l'atur és d'un 2,43%. D'aquesta forma l'atur registrat s'ha situat en 615.576.
Al Juny de 2011 la desocupació va baixar en 18.948 (3,18%) aturats respecte al mes anterior. D'altra banda, des de maig de 2011, l'atur s'ha incrementat en 39.182 persones (6,80%).

- Tarragona (província):

El nombre d'aturats registrats, en finalitzar el mes de Juny, ha baixat a Tarragona en 3.094 persones en relació amb el mes anterior. En valors relatius, la reducció de l'atur és d'un 4,42. D'aquesta forma l'atur registrat s'ha situat en 66.846.

Al Juny de 2011 la desocupació va baixar en 2.925 (4,39%) aturats respecte al mes anterior. D'altra banda, des de Juny de 2011, l'atur s'ha incrementat en 3.179 persones (4,99%).
A primera vista aquestes dades semblen bones ja que l'atur respecte al mes anterior ha baixat significativament. Però, aquestes dades no ens poden fer ser optimistes sinó tot el contrari.

Primerament cal destacar que les dades de l'atur interanuals no són gens esperançadores ja que al conjunt de l'estat el percentatge de persones aturades ha augmentat gairebé en un 12% respecte al l'any anterior, un 6'80% a Catalunya i un 4'99% a la província de Tarragona.

En segon terme ressaltar que el mes de Juny sempre ha estat un mes bo per al creixement de l'ocupació degut a l'arribada de la temporada estival, si més no el 93% dels nous contractes realitzats durant aquest mes són contractes temporals, és a dir, una contractació precària (2) amb unes condicions laborals que deixen molt que desitjar i que la darrera reforma laboral (3) només fa que potenciar amb una normativa laboral molt desfavorable per als interessos de les classes treballadores.

En tercer lloc esmentar que si a aquestes dades els hi traiem l'efecte d'estacionalitat que suposa la conjuntura estival tenim que l'atur a augment en tot l'Estat en 18.697 persones. Així mateix les dades mostren un augment del número de prestacions d'atur tramitades.

En quart lloc cal senyalar que els contractes que més s'han incrementat són els temporals a temps parcial. Un altra conseqüència directa de les darreres reformes laborals, tant la del PP com la del PSOE, que  valdrà per “arreglar” les dades de l’atur facilitant una contractació laboral precària, insuficient per una vida digna.

Comentar també que en uns dies podrem veure les dades de l'Enquesta de Població Activa en la que es recolliran, entre d'altres, les dades de l'atur en el que portem d'any (també inclosa la gent que esta aturada i formant-se) i on podrem comprovar, encara més, quina és la pèssima realitat de la situació actual pel que respecta a l'ocupació.

Arribats a aquest punt finalitzo l’article cridant a l’exigència d’un canvi de direcció en la política econòmica actual que ens porti a la generació d'ocupació mitjançant la inversió pública (4) continuada i planificada, que combini les polítiques industrials amb les polítiques actives d'ocupació dins d'un marc normatiu favorable a les classes populars. 

(1)   Les dades utilitzades en aquest article han estat obtingudes del Servei Públic Estatal d'Ocupació

(2)   Veure l'article “Conseqüències de la precarització laboral per a les classes populars”

(3)   Veure l'article “La darera reforma laboral: un atac frontal a la classe treballadora”

(4)   Mitjançant una reforma fiscal progressiva i la persecució del frau fiscal, l'evasió de capitals i la corrupció hi hauria financiació suficient per aquest canvi de model.