Concentració contra la dictadura financera i les retallades

 

Per una BANCA PÚBLICA sota control social

Què quines són les raons per sortir al carrer? Doncs aquí teniu unes quantes:

   - Per la defensa dels drets públics (ensenyament, sanitat, transports, serveis socials, etc.). Ens hem d'oposar a les retallades i privatitzacions. Hem lluitat per aconseguir uns serveis públics per a tots i totes, no permetem que ens els robin per privatitzar-los.
Sortim al carrer perquè els drets públics no són un negoci!

   - El poble no ha de pagar el deute privat dels bancs. S'han quedat amb els beneficis i ara ens fan pagar les pèrdues. Els especuladors són els causants de la crisi i a més es lucren amb ella, per això han de ser jutjats. Sortim al carrer per exigir una banca pública sota control social!

   - Per la derogació de la reforma laboral i la de les pensions, amb les quals ens han retallat els drets conquerits durant dècades. No només no han contribuït a crear ocupació, sinó que generen més precarietat, pobresa i desocupació. La propera reforma laboral encara serà un cop més dur contra els drets de les classes populars.

Sortim al carrer per un treball i unes pensions dignes!

    - El creixement descontrolat del capitalisme ha portat a una destrucció del medi ambient i a l'apropiació dels recursos de les futures generacions. Volem viure, treballar i produir en harmonia amb el medi ambient.

Sortim al carrer per la defensa del medi ambien!

    - Redistribució de la riquesa i el repartiment del treball per crear ocupació digna per a totes les persones i, mentrestant, garantir un ingrés adequat a totes les persones aturades.

Sortim al carrer pel repartiment del treball i la riquesa!

    - Per garantir el dret a l'habitatge. Cal paralitzar els desnonaments i garantir l'habitatge de lloguer a preus accessibles per a tothom.

Sortim al carrer perquè volem un parc públic de lloguer social!

    - Hem d'exercir el nostre dret irrenunciable a decidir el nostre present i el nostre futur. Cal donar una resposta ciutadana contundent i unànime que obligui als governants a posar-se al costat de la ciutadania, i que acabi amb la corrupció política. No volem ser espectadors sinó actors!
Sortim al per una democràcia participativa!

Per tot això i més, sortiu al carrer per lluitar pels nostres drets i per un canvi de sistema que sigui l'inici d'un món més just e igualitari.

La propera estafa dels 40.000 milions d'euros.

En el seu discurs d’investidura Rajoy va augurar un ajust d'uns 16.500 milions d’euros en el pressupost del 2012 basant-se amb dades sobre el dèficit del govern anterior. Però, fa pocs dies,  després de l’inici de l’inici de l’ajust amb unes retallades de 8.900 milions i de l’augment de l’IRPF i l’IBI (amb el suport de CIU),  la xifra a ajustar ha augmentat fins al voltant dels 40.000 milions d’euros. Ara es justifiquen dient que no coneixien les dades i que, per tant, els càlculs de l’anterior govern van ser erronis. Tot i això, és curiós que aquesta xifra sigui la mateixa que la agència de qualificació Moody's va exigir que s’havia d’ajustar, és a dir, que retallar en despesa pública.

Aquesta situació fa plantejar-se la pregunta de qui mana a l’Estat. La resposta crec que és bastant clara ja que aquest govern, al igual que l’anterior, i juntament amb altres d’Europa, esta sota la direcció dels mercats financers, és a dir, de la banca, les companyies asseguradores i els fons especulatius; sense oblidar a les grans patronals, com és el cas de la CEOE a l’Estat espanyol.

Aquests poders financers i empresarials controlen, o si més no tenen gran influència sobre institucions internacionals com el FMI, i institucions europees com el BCE o la Comissió Europea. Així, com a conseqüència directa de la seva influència, prèvia rebaixa per part de les agències de qualificació de les notes de solvència d’alguns països europeus, aquestes institucions (que no tenen gaire de democràtiques, per no dir res) pressionen als Estats per a que apliquen més mesures d’austeritat que posen en perill drets socials i laborals històricament conquistats. Cosa que ja els va be a alguns d’aquests governs per a justificar unes mesures que fa temps que la seva classe social persegueix.

Així doncs, amb aquest panorama i amb un context del voltant de 5 milions d’aturats a l’Estat i de més de 700.000 a Catalunya (1)   la CEOE, a través del govern actual, no vol deixar passar l’oportunitat que li brinda aquesta estafa (vull dir aquesta crisi) per aconseguir abaratir encara més l’acomiadament (es parla d’un acomiadament improcedent de 20 dies), per reduir els salaris, per devaluar la negociació col•lectiva o per limitar el dret de vaga, entre d’altres. 

Així, tenim que en aquest període de shock en el que es troba la majoria de la població, per les mancances i necessitats que pateix, els poders financers i empresarials imposen a gran velocitat a traves dels seus governs un programa de destrucció sistemàtica dels serveis públics i dels drets laborals que, almenys, asseguraven un mínim de protecció social.

Tots i totes tenim constància dels rescats de la banca amb milers i milers de milions d’euros públics, així com de les facilitats que per aquesta ofereix el BCE (no així per als Estats). Així mateix, coneixem que hi ha alternatives a les retallades com per exemple una reforma fiscal progressiva que gravi a les grans fortunes, la persecució del frau fiscal, etc (2) . Però, cal destacar que tot això i més hi ha que exigir-ho, que lluitar-ho. Per tant, la mobilització continuada i intensa, el més unitària possible, i les accions de protesta activa com tancaments als centres de treball (públics i privats) són els instruments que hem d’utilitzar per fer front a aquesta estafa que els banquers i els grans empresaris han creat per al seu benefici.

---------------------------------------

(1) Segons dades de la EPA del tercer trimestre de 2011.

(2) En aquest enllaç podeu veure algunes mesures per ajustar 40.000 milions d’euros sense retallar en despesa social. http://www.publico.es/dinero/416942/como-ajustar-40-000-millones-sin-tocar-el-estado-del-bienestar

Estudi sobre els canvis en el món del Treball en temps de globalització

Avui he decidit penjar en aquest bloc una serie de quatre articles que la revista Pensamiento Libre de Mèxic em va publicar durant l'any 2010, amb els quals vaig intentar recollir, de forma breu i el més clara possible, els següents aspectes:

• L'impacte socioeconòmic que la relació de dominació Capital/Treball ha tingut en els mercats laborals mundials.

• La incidència d'aquesta relació amb l'àmbit soci-cultural dels treballadors. 

• Les possibles alternatives  a la crisis actual del sistema capitalista.

A la columna de la dreta del bloc podeu trobar els enllaços a aquests articles.

Amb l'excusa de la crisi el Govern Català vol enterrar la cooperació per al desenvolupament

Amb una retallada del 55% en el pressupost del 2011 (passant de 49 a 22 milions), un expedient de regulació d’ocupació que afecta a 42 persones treballadores de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (incloent a dones embarassades i d’altres de baixa per maternitat) i amb una previsible disminució d’un 30% per al 2012, el Govern Català haurà ensorrat en dos anys la voluntat de contribuir des de Catalunya al compliment dels compromisos aprovats al 2001 amb la Llei de cooperació. Uns compromisos que comportaven destinar el 0’7% del producte interior brut al desenvolupament dels pobles empobrits. Així doncs, aquestes retallades posen en risc molts programes i línies d'acció engegades els darrers anys. Cal matisar que tot i haver avançat en aquesta línia les inversions de l’anterior govern mai van ser suficients ni complidores dels compromisos adquirits. 

Així mateix, aquestes retallades en la solidaritat no es donen tan sols a Catalunya sinó que a la resta de l’Estat espanyol també es realitzen de forma desmesurada. Dos exemples molt significatius són: el País Valencià, on en tres anys s'ha reduït fins a un 78,4% les partides destinades a cooperació, la qual cosa significa que el percentatge dels pressupostos destinat a aquesta partida se situa en un miserable 0,09%; i Castella La Manxa, on la seva presidenta va proposar eliminar per complet la partida pressupostària destinada a cooperació pel 2012.    
Tornant a Catalunya cal destacar que, a més a més, el Govern de la Generalitat promociona, a través de la Llei d'acompanyament als Pressupostos, la participació privada en aquest sector en detriment de les ONG ja que aquesta llei inclou una esmena perquè les entitats amb ànim de lucre puguin ser receptores de fons públics de la solidaritat.

Però, tot i això, tal volta algú es pot preguntar el per què d’aquests ajuts oficials al desenvolupament, i més en aquests temps de crisis. Doncs be, per una banda perquè són compromisos internacionals que fa més de 30 anys que s’han adquirit en el marc de les Nacions Unides i, per altra banda (la qual crec que és la raó principal) perquè és una qüestió de justícia envers dels pobles empobrits. Empobrits molts cops per l’espoli dels seus recursos per part de les potencies occidentals ja sigui directament o través de les seves multinacionals. Per això la cooperació per al desenvolupament és una qüestió de reparació, de restitució davant els deutes socials, ecològics i culturals que al llarg de la historia s'han contret amb els pobles de l’anomena’t Sud.

Així mateix, cal destacar que aquestes retallades aprofundiran en les desigualtats ja que no es podran atendre a milers de persones d’aquí i d’arreu, així com que suposaran una disminució de les accions de sensibilització i conscienciació de la ciutadania en el perquè d’aquestes necessitats i la funció de la cooperació per al desenvolupament.

 
Així doncs, la situació de pobresa i desigualtat exigeix, ara més que mai, no només mantenir sinó augmentar uns pressupostos que mai van ser suficients per atendre les necessitats socials a Catalunya o els compromisos de cooperació internacional. I, en aquest sentit, no val l’excusa de que no hi ha diners ja que si és combatria el frau fiscal massiu existent a Catalunya i a la resta de l’Estat espanyol hi hauria diners de sobra. (Les organitzacions professionals d'inspectors d'Hisenda xifren l'economia submergida a l’Estat espanyol en més de 240.000 milions d'euros).

Per tant, aquestes retallades són inacceptables, al igual que ho són les que es practiquen en drets socials adquirits i guanyats (que no atorgats)  com la sanitat i la educació. Per això cal mobilitzar-se i organitzar-se per exigir la reversió d’aquestes polítiques antisocials.